 | |||||||||||||||
Els contes infantils com una eina de treball en l'àmbit de la logopèdia. Els contes els permeten als nens / es utilitzar la imaginació. Aquesta funciona com a fonament del pensament i del llenguatge i reacciona estimulant la creativitat, projectant en el futur i donant la possibilitat de reviure el passat.  Com s'ha d'utilitzar el conte a l'aula de logopèdia? Treballar a l'aula de logopèdia utilitzant el recurs del conte, ens possibilita un ampli ventall de possibilitats. En presentar el material d'un conte, podem observar, com els nens / es obren els seus ulls, les orelles, com el seu estat d'ànim es posa a flor de pell, com es comprometen amb aquesta eina, és a dir, com es posen a disposició l'univers del conte. Moltes vegades, sol aparèixer l'expressió: Una altra vegada! És fàcil detectar quan coneixen perfectament la seqüència i en fer alguna modificació, es revelen, canvien d'humor o els crida l'atenció. El conte genera comunicació, en l'ampli sentit de la paraula: destresa en l'ús de les paraules per expressar-se, curiositat, control balancejat del cos, abordatge de la rítmica, producció i reconeixement de sons i sorolls, habilitats a l'hora d'interpretar, inventar, llegir, etc. Explicar un conte no vol dir llegir-lo. Es recomana posar-li somriures, cares de sorpreses, preguntes bé subratllades, frases on es desprengui suspens, complicitat amb els personatges, es improvisi amb els elements que tenim al nostre abast, es faci partícips el nen / a amb els seus comentaris, etc. És important que utilitzin els personatges perquè expressin els seus desitjos, s'identifiquin i projecten. Això els allibera d'angoixes, tensions. Progressivament, comencen a experimentar sentiments diversos i valors universals, tan importants en l'educació per a la vida. Els contes els donen als nens / es un marc de confiança, seguretat i autoestima. És important, que en els contes, s'equilibrin les forces oposades i que generi un aprenentatge. La intensitat de cada episodi, s'ha de compensar, perquè el nen / a pugui veure l'evolució dels personatges, la fortuna de les conductes positives, la possibilitat d'estructurar canvis, etc. El desenllaç haurà desembarcar en el pensament optimista i en la reflexió constructiva, per exemple, podem nomenes els contes: "La bella dorment", "Els tres porquets", "Blancaneus", entre altres, tenen un final agradable. Passos d'un conte: Es recomana establir una dinàmica, que tingui un objectiu i uns procediments clars. A més s'ha de pensar en l'edat del nen / a, en els seus interessos i les seves demandes. 1) Crear un marc referencial. Donar-li una situació. 2) Identificar els personatges i el que està ocorrent. Donar-los vida. 3) Formular un desenllaç. Tancar el conte.  Contes i edats. En els dos primers anys de vida: S'ha d'utilitzar un format resistent de cartró dur, plàstic, tela, etc, a partir d'imatges, il lustracions o fotografies molt simples, fàcils d'identificar, atractives. Es recomana evitar les caricatures, pel lícules de dibuixos animats. La mida del format, ha de ser gran i que ofereixi la possibilitat d'usar-lo en diferents llocs, per exemple: després de l'hora del menjar, mentre juga a la cambra de bany, en fer un passeig al parc, abans de dormir, etc . A partir dels tres anys, Els per què? estan plasmats per tot arreu. Els nens / es comencen a preguntar coses. Les accions són lineals, com així també, els atributs dels personatges. Els episodis que es presenten davant els seus ulls, hauran de ser de la vida més propera a ell / a, de la seva vida quotidiana: cuinar, rentar la roba, sortir de compres, arreglar alguna cosa que està trencat, etc. Els animals s'humanitzen i la seva intervenció els fascina. Generalment, solen imitar la veu dels personatges en cada seqüència, això els atrapa i els vincula més a l'episodi. Solen acompanyar amb onomatopeies. La compilació de contes haurà d'estar sempre al seu abast, en un racó pactat, perquè puguin accedir a aquests, quan vulguin. A partir dels cinc anys, Es consoliden els personatges fantàstics, en un marc de castells, boscos, espais lunars, en les profunditats dels mars, etc. S'estimula l'estructura d'episodis repetits, el que li dóna facilitat per seguir l'argument, sense perdre's, encadenant la seqüència de la història. La trama i les característiques dels personatges adquireixen un valor rellevant. Als sis anys aproximadament, Els herois i les heroïnes es fan presents en els seus contes. Comencen a introduir-se en la trama, a personatges secundaris. L'aventura, l'emoció, els valors, l'humanisme, prenen el seu entusiasme. En aquestes edats solen imposar-se els contes folklòrics, les llegendes, les faules d'animals, els contes fantàstics, etc. A partir dels vuit anys, S'interessen per la descripció de la trama, no perden detall, se senten part activa de la història, es mimetitzen amb els personatges. Solen interessar-se per contes o històries de caràcter personal, històric, se solen preguntar que hi ha de veritat en el que s'explica. Poden modificar finals, donant-li el seu propi matís, transformar personatges, per exemple: de egoistes a bondadosos, de foscos a lluminosos, de seriosos a divertits, etc. Suggeriments pràctiques. - Utilitzar el dibuix per a crear un conte. Seleccionar tres o quatre dibuixos, encadenar, buscant atributs en comú i llançar-se a explicar una història. - Parelles / desaparellades: utilitzar parells, per exemple: el gos i el gat, l'alumne i la mestra, el xofer i el passatger, la venedora i el comprador, etc. Definir-los, posar-li roba, gustos, preferències, muntar un lloc de trobada, acumular un parell d'accions, etc. Ja tenim un conte. Amb el mateix criteri, assaborir el conte de les desaparellades, per exemple entre coses que no tinguin afinitats: un tren i una poma, un arbre i la platja, una nena camperola i un gratacels, etc. Donar-los vida. Ja tenim un altre conte. - Si jo fos .... i el teu fossis ..... Això dóna moltes oportunitats per generar episodis molt divertits i fantàstics. - El retrat. Retallem de revistes, diaris, publicitat parts d'un rostre i el reconstruïm en un tot. Ja tenim un personatge que donarà que parlar. - Paraules encadenades en un cofre. Un caixa de sabates, una llauna, un recipient de la cuina, un estoig d'ulleres, pot transformar-se en un cofre d'un valor incalculable. Si dipositem 10 paraules que ens vénen al cap, qualssevol que siguin i de sobte anem traient una a una i li posem una gota d'imaginació, segur que surt un conte increïble. |
